Compartir les preferències

Com ho he de fer, per tal que, en tots els ordinadors de l'estudi, l'InDesign tingui les mateixes preferències?

La situació no és nova ni gens estranya: en Jordi s'ha passat una bona estona ajustant les preferències del programa al seu gust.

Abans que res, ha tingut en compte que s'ha de distingir entre les preferències del programa i les preferències d'un document en concret.

Per exemple, vol que cada vegada que faci un document nou, la tipografia per defecte sigui l'Helvetica, enlloc de la Times que ens proposa Adobe. En aquest cas, es tracta d'una de les preferències del programa. Abans de modificar res, doncs, s'ha d'assegurar que no té cap document obert. Comprovat això, pot seleccionar l'eina de text, i anar a la paleta de Control, per canviar la tipografia i assignar-hi la desitjada Helvetica. Com que no tenim cap document obert, i molt menys cap caixa de text seleccionada, el que li estem dient és justament el que volem: a partir d'ara, si no et dic el contrari, vull treballar sempre amb l'Helvetica.

Això serà, naturalment, per a tots els documents que fem de nou en nou, a partir d'aquest moment. Els documents que tinguem ja creats, però, tindran les preferències que ja tenien.

Tornem amb el Jordi. Vol continuar personalitzant el seu InDesign. Després de la tipo, ara ve el torn d'ajustar els gruixos de les línies i els colors, per a les eines de línies i també per a les diferents menes de caixes. El que fa és anar escollint les diferents eines, i anar aplicant per a cadascuna els valors que ell troba més adeqüats.

Després continua amb els estils de paràgraf. Sempre hi ha, com a mínim, un estil de paràgraf, que es diu "Párrafo básico", i estarà bé que en revisem els ajustos per tal que aquest "Párrafo básico" es comporti com nosaltres vulguem. Tres quarts del mateix per als estils d'objecte. En aquest cas, tenim encara més opcions: el "Marco gráfico básico" i el "Marco de texto básico".

estils objecte

I ara tornem al principi. Feta aquesta feina, el que en Jordi vol és del tot lloable: compartir-ho amb els altres. En concret, amb els altres ordinadors del seu estudi. D'aquesta manera, independentment d'amb quin equip estigui treballant, InDesign respondrà sempre de la mateixa manera. Com es pot fer?

El cau de les preferències

La resposta pot semblar tan senzilla com això: InDesign guardarà tot això en un arxiu de preferències. El busques, i te'l copies als altres ordinadors.

D'acord. On hem de buscar?

Si treballem amb Mac OSX, la ruta és la segúent:

(usuari) > Library > Preferences > Adobe InDesign > Version 6.0 > (idioma) >

prefs

Bufa! Quin camí més llarg! El que té de bo d'haver arribat fins aquí és que, a més de l'"Indesign defaults", que és el que buscàvem, hem trobat altres coses que ens poden interessar. Més tard hi tornarem. Centrem-nos per ara en aquest "Indesign defaults".

Abans de començar a fer salts d'alegria, però, mireu què diu l'ajuda del programa:

No copie ni pegue archivos de preferencias de usuario en otro equipo, ya que podría provocar que la aplicación se volviera inestable.

El que ens suggereixen, però, no sembla gaire pràctic. Diu que hem de fer un script per a definir les preferències, i que cada usuari executi aquest script en el seu ordinador. En el cas del Jordi, això seria totalment inviable, perquè per començar hauria d'aprendre a fer scripts…

El meu suggeriment: que provi de copiar i enganxar. Si es troba que, tal com els d'Adobe ens han previngut, el programa es torna inestable, sempre serem a temps d'esborrar-les, i deixar-les com estaven. En un altre apunt ja ho he explicat, com es poden esborrar.

Les dreceres de teclat

Tornem ara a aquella carpeteta on hem trobat l'arxiu de les preferències. Hi havien més coses, recordeu?

Fixeu-vos en aquesta carpeta que es diu "InDesign Shortcut Sets". Aquí és on es guardaran els jocs de dreceres de teclat que haguem personalitzat. Aquesta carpeta sí que la podem copiar i, sense cap por, portar als altres ordinadors, de manera que també aquesta personalització la puguem compartir.

I, abans d'acabar, encara una altra cosa: ara que sabem on són les preferències, pensem a incloure aquesta carpeta en les còpies de seguretat que fem (o hauríem de fer) periòdicament. Penseu que, sovint, la solució d'alguns problemes passa per esborrar aquest arxiu de preferències, de manera que anirà bé de tenir una còpia "sana", per no haver de començar de nou!

Comentaris

Comentaris

: També et pot interessar...
: Cursos relacionats...